El Tiempo se nos va

G

Año,1965/66. (J.Díaz,E.Díaz,L.Galán,R.Maluenda)


Barraca capilla, Parroquia de S. Tarsici


Junio 2008, Trinitat Nova.
93 cumpleaños de Madre Neus Puig Carreras.((Agustina, J. Díaz, Madre Neus, Loli, Madre Maria))
(A Abelard Sayrach

Tu yo profundo,
tuvo el eco
y la sentencia
de tu tiempo
y esa,
la fijó el viento
y los retos
que anhelábamos.

Fueron aconteciendo
Infinidad de miradas tristes,
y una brisa
de sueños enarboló
su contumaz sequía
de lágrimas
perdidas para siempre.

Transcurrió
tu ego y tu palabra,
y permanece aún en nosotros
tu labor cumplida.

Continuamos
arrimando pesadas losas
a los tiempos grises;
para que se pierdan
por siempre...
...por los siglos
y los siglos venideros.

Juan Díaz Casares.


El fil de la teranyina
25/10/2007 dijous
Barraca-capella de la parròquia de Sant Tarsici (Nou Barris) i la seva petita comunitat. Abelard Sayrach en va ser rector, fins que va morir.

Rebo una carta molt carinyosa d’una religiosa Concepcionista que resideix a Trinitat Vella. Entre aquesta Trinitat, i la Nova, m’escriu que ha estat quaranta anys a Nou Barris. Endevino la intensa i difícil tasca que hi ha desenvolupat. “Els primers anys, concretament el 1962 –em comenta–, no hi havia cap escola. Vam començar la nostra activitat en un barracot de fusta”. Al barri havien arribat molts immigrants, expulsats de les barraques de Somorrostro, i la feina a fer era ingent.

Allí la germana Neus Puig va conèixer l'Abelard. El bisbat havia fundat la parròquia de Sant Tarcisi, s’hi va obrir una capella –també en un barracot–, i hi va anar l’Abelard de rector. “Li podria explicar moltes anècdotes d’ell”, m’escriu, i “els molts favors que vam rebre d’ell”. Suposo que els favors van ser mutus i que, en aquell territori “de missió”, el major ajut era la complicitat, tot fent una feina encaminada a la millora de les condicions humanes del barri, duta a terme amb una gran fe.

No és estrany que l’Abelard, per moure la gent perquè es comprometés al servei del veïnat, pengés a l’altar una fotografia del Che assassinat, que recordava, amb un realisme provocatiu, el Jesús mort. Sovint el vaig anar a veure i com que vaig conèixer el barri, no em costa imaginar en què haurà consistit el treball de les monges Concepcionistes: fer classe, educar els nens i les nenes, tenir cura de la seva higiene i salut... accions aparentment menudes però carregades d’amor, que és el que a la llarga dóna fruit.

M'ha fet feliç saber que van estar a prop de l’Abelard, i que avui encara el recorden. De tant en tant, en la vida, ens és donat entreveure un fil de la preciosa teranyina que la gent bona va teixint. Humilment i en silenci.
Jaume P. Sayrach.


Trobareu
en el fang
de la terra
l’empremta
de las meves
mans…

…trobareu
en el cel
i en el mar
els meus
ulls blaus…(Abelard Sayrach, recull de poesies)

forumgramaweb

 http://germinansgerminabit.blogspot.com.es/2012/08/el-pandemonium-post-conciliar-y-iv.html

 http://nevada1962.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html