No t'he dut flors, Antonio, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa tants anys que dura. Compartir-te

ha estat deturar el temps, per retrobar-me

més ingenu que mai i amb un sanglot

a flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res, Antonio, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Miquel Martí i Pol.

clikaaquí

(Jornades de la Mediterranea. Any 1987, Sta. Perpètua. Miquel Martí i Pol a l'auditori de La Granja acompanyat del poeta de Sta. Perpètua, Josep Navarro.)




















...clika para ampliar




Associació d'amics de Miquel Martí i Pol
l'associaciód'amic-clika

poesía-clika


A Miquel Martí i Pol

Cuando los tiempos eran,
sequedad y esperanza...
...deambulábamos entre grises
esperpentos y sucios aceros
de espadas triunfantes,
que acribillaron de rancias necedades,
la luz de nuestra infancia,
castigada por lapidados
verbos e ideas, enfangados
en lo brutal de aquel tiempo.

Nos afirmábamos al futuro
a golpes de frío insomne,
parapetando el miedo
ante la lujuria sin frases.

Entre tanto desasosiego,
los mitos y soluciones
eran:
El pan, la sal
y el agua de riego
para la yunta armoniosa,
reparadora de trigos
y artificios de cada día.
 
Rebrotó precisa la constancia
de momentos liberados,
frente a la parodia mediocre,
y allí estaba tu luz, Miquel,
armonizando ideas
en la entereza lírica
de tus versos en su justa palabra.

 Juan Díaz Casares.

"Pintures a l'entorn dels poemes deMiquel Martí i Pol"