viernes, 17 de octubre de 2008

 

De un terror acontecido ( Escrito el año 1967)



A un lado
está tu nombre.
Anhelo profundo
de manos que ganan
rudezas y heridas,
sembrando con sudor y sangre,
metales, hormigones
y semillas de panes y frutas
en la España cautiva.
A un lado
está tu nombre.
Tu nombre
apuntalado
con los ecos perdidos,
de lo pasado y doliente
de un terror acontecido.

Juan Díaz Casares.

Las Fosas de Franco


Los republicanos que el dictador dejo en las cunetas.
Emilio Silva y Santiago Macías.

Colección historia viva
Ediciones temas de hoy, SA (TH) 2003
Las Fosas de Franco

- Quan al març de 2000, Emilio Silva va començar els treballs per trobar les restes del seu avi afusellat 64 anys abans, no només voila trobar el seu cos, volia també recuperar la seva memòria i tornar la dignitat des de llavors segrestada, tan al seu avi com a ell mateix i demés familiars.
Llavors no savía que aquesta iniciativa despertaría tot un moviment social d'altres familiars que com ell també volien retrobar la memòria i la dignitat dels seus, a aquesta legitima iniciativa familiar desprès s'uniria el rigor del mon acadèmic que també volia recuperar una part important de l'historia fins llavors amagada.


En Santiago Macias, és un guerriller de la memòria, ha fet d'assessor històric en diversos documentals i pel·lícules sobre temàtiques de la guerra civil, repressió i resistència del Maquis, és un treballador de primera línia de foc que a fet milers de quilometres amb la seva gravadora rescatant la memòria de centenars de testimonis que patiren la guerra i la repressió franquista.

A la primera part del llibre, l'Emilio descriu amb detall tot el procés que va haver de seguir fins aconseguir trobar i identificar les restes del seu avi Emilio i fer que aquestes descansessin per fi junt a les de la seva avia Modesta tal i com sempre avia volgut la família.


A la segona part Santiago ens fa exposició d'algunes troballes fetes durant un intens i rigorós treball de camp dut a terme per tot l'estat espanyol fent recerca i recuperació d'un patrimoni que ens pertany a tots nosaltres que estava en imminent perill de desaparèixer, la memòria.


Per gentilesa dels autors podem llegir un fragment d'aquest llibre.
"Eran las diez de la noche. Nos habíamos acostado ya; estábamos agotados después de pasar todo el día trabajando en el campo. Cuando golpearon violentamente la puesta de la casa, mi madre saltó de la cama. Recuerdo que eran una docena aproximadamente todos con las camisas azules, los correajes y armados asta los dientes con pistolas y fusiles. Al mando iba un famoso vecino de la zona, al que apodaron más tarde el "5001". Nos obligaron a vestirnos deprisa. Cuando salimos a la calle llovía muchísimo. Nos dijeron que teníamos que ir a declarar al pueblo por culpa de un denuncia. Las primeras en subir fuimos nosotras. Mas tarde trajeron a Virtudes y a Valeriana, que llevaba en brazos a su pequeña de corta edad, y la subieron a empujones en la camioneta. Don Pedro, el cura de Poyales de Hoyo nos confesó a todas. Seguramente él ya sabía la suerte que nos esperaba, incluso puede que fuera cómplice en alguno de los casos. Yo, aunque temía que nada bueno iba a sucedernos, no esperaba aquel trágico final. Mi madre se pasó todo el camino rezando. No sé que extraño instinto hizo cambiar de opinión a alguno de los verdugos, pero unos metros antes de llegar a la vuelta del Esparragal, cerca de la Candeleda, me dejaron bajar del camión con la pequeña de Valeriana. Corrí hacia mi pueblo sin mirar atrás y me metí en casa. A la mañana siguiente, un hermano de mi madre contempló horrorizado los cadáveres de las tres mujeres al borde de la carretera."
(Castilla León, Fosa de Candeleda Ávila)



Comentarios: Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]





<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis