L'espai del Pensament
Otro atardecer,
que pasa y nos deja
su recuerdo
y nuestra queja.
Otro anhelo perdido,
entre lo fugaz y la espera.
Els castellans no tenen "vespre" en el parlar habitual. Tenen "al atardecer" però no el fan servir com nosaltres que diem o dèiem tan sovint ahir "al vespre", avui "al vespre", demà "al vespre", etc....clika
AL VESPRE
Com una ofrena dolorosa,
Vespre, a l’hora del teu retorn,
et porto, en una almosta, fosa
tota la cendra del meu jorn.
Cendra de flor, cendra d’espina,
d’haver cregut, d’haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.
Freda i feixuga, no la irisa
cap joc de llum o d’esperit.
És una pols amarga i grisa
que s’endurà el vent de la nit.
Vine a impregnar-la del teu hàlit,
Vespre, rei dels perfums serens!
Crema-hi, encara, amb un bes pàl·lid,
un impalpable àtom d’encens
que ungeixi la trèmula conca
i la cendra a punt de volar,
mentre el foc que mai no s’estronca
incinera ja per demà.
Marius Torres...clika